El nacionalisme català davant les antigues idees de Vox

Una nova perspectiva nacionalista?

En una recent intervenció, Carles Puigdemont ha expressat el seu desacord amb les accions de García Albiol relatius a les persones desplaçades en un institut abandonat de Badalona. Sílvia Orriols, figura emergent en el nacionalisme, ha reaccionat proposant que Albiol ofereixi refugi a aquestes persones en el seu palau de Waterloo, una crítica que vincula Puigdemont amb actituds que ella mateix describeix com a “teletubby”.

Crítica contundent a la situació actual

Orriols, en el seu discurs, ha posat en qüestió la reacció de Puigdemont davant els desnonaments, assenyalant que la seva indolència és més aviat una oportunitat per atacar a PP i PSC. Ella mateixa es defineix en una guerra contra Espanya, així com contra els restes de Convergència, amb un pla de transformar el nacionalisme que, al seu parer, està obsolet i carregat de nuances que ja no ressonen amb l’actualitat.

Revisió del compromís nacionalista

Malgrat que la seva proposta el que busca és un alè de modernitat dins el nacionalisme, els seus fonaments semblen coincidir amb els de Vox, com l’expressió del Renaixença Demogràfica, que promou el matrimoni exclusiu entre catalans amb la intenció de preservar una identitat cultural pura. Això porta a la reflexió que, malgrat l’aparent novetat del seu discurs, les arrels del nacionalisme que defensa Orriols són més velles del que semblen.

La seva actitud es presenta com una oportunitat per analitzar com les idees antigues i les dinàmiques de poder actuals poden coexistir dins del nacionalisme català, atorgant una nova dimensió a les necessitats socials actuals davant la historiografia del passat.

Conclusió

En un moment on s’espera un canvi i una evolució del pensament nacionalista, el debat sobre les idees de Sílvia Orriols ens convida a reconsiderar si els vells fantasmes que ens acompanyen al llarg de la història estan realment desapareixent o només s’estan transformant.