L’home que governava Badalona des de l’autobús: Adeu a Fermín Casquete, el poder a l’ombra del PSC

Fermín Casquete i el pes de qui mou fils sense sortir als titulars

La mort de Fermín Casquete, expresident de Tusgsal i figura clau del socialisme badaloní durant dècades, obre una pregunta incòmoda: com es distribueix el poder real a Badalona i què en sap el veí del carrer? Hi ha figures que no surten mai a les fotografies oficials, ni apareixen a les llistes electorals, sinó que han pres més decisions estratègiques que molts regidors asseguts al ple de la plaça de la Vila. Casquete, traspassat aquest dimarts als 80 anys, va ser l’exemple paradigmàtic d’aquest poder discret.

Del taller al despatx: la trajectòria d’un home fet a si mateix

Casquete va arribar a Badalona des de Valladolid sense res. Va treballar com a obrer del metall, va destacar com a sindicalista i, a mitjans dels vuitanta, va ser un dels artífexs de la fundació de Tusgsal. A diferència d’altres multinacionals, l’empresa d’autobusos es va estructurar com una societat anònima laboral (SAL), on els mateixos treballadors eren els socis.

Aquest model cooperatiu li va donar una base de fidelitat i poder social indiscutible, especialment en barris obrers com Llefià, La Salut o Pomar. Des de la direcció de Tusgsal i, posteriorment, des de la presidència del CF Badalona, Casquete va teixir una xarxa d’influència que va marcar la política municipal durant anys. No va ser mai regidor, ni va ocupar càrrecs de primera línia a l’organigrama oficial del PSC, però durant els anys noranta i la primera dècada del segle XXI, se’l va considerar l’home que ostentava el veritable control a l’ombra.

Tres alcaldes, una mateixa influència

L’ascendent de Casquete sobre la militància socialista, la federació del Barcelonès Nord i el mateix consistori badaloní va abastar tres mandats diferents: l’era de Joan Blanch, els governs de Maite Arqué i el breu període de Jordi Serra. Aquella preponderància es va mantenir intacta fins al 2011, quan Xavier García Albiol va aconseguir el primer assalt del PP a l’alcaldia.

La trajectòria d’aquells anys planteja un debat profund: què significa que una persona sense càrrec electe tingui més pes que els representants que surten a les actes del ple?

El control del transport i la llotja del futbol

Tusgsal no és una empresa qualsevol. És el servei que vertebra la ciutat, connectant la perifèria obrera amb el centre i la resta de la metròpoli quan la inversió pública era precària. Qui liderava el transport urbà gestionava una part essencial de la vida quotidiana dels veïns. Això es traduïa en accés a informació, contractes i decisions de gran calat.

A més, la presidència del CF Badalona no era un simple passatemps. En l’època daurada de l’antic camp de l’Avinguda de Navarra, la llotja es convertia cada diumenge en el centre de networking real de la ciutat. Allà es trobaven l’elit econòmica, política i social; un espai on es tancaven pactes que després es formalitzaven als despatxos oficials.

El poder discret i la transparència

No hi ha cap il·legalitat en el fet que un líder sorgit del cooperativisme i el sindicalisme esdevingui un directiu influent amb vincles polítics. Però el model obre una qüestió de qualitat democràtica. Quan les decisions que afecten la ciutadania es prenen en espais on no hi ha llums ni taquígrafs, el ciutadà queda fora de joc. Badalona va viure durant anys sota aquesta dualitat: un govern visible a l’Ajuntament i una estructura d’influència que operava en paral·lel.

La fi d’una època

La mort de Casquete tanca definitivament una etapa. Aquell model de poder discret, articulat des de l’empresa laboral, el sindicat i el partit de masses, pertany a una altra època de la política local. No obstant això, els seus efectes perduren: el disseny del transport i molts serveis actuals encara porten la seva empremta.

L’article no pretén jutjar la figura de Casquete, sinó entendre com funciona el poder real en una gran ciutat metropolitana. El seu llegat no és només una flota d’autobusos o un club de futbol, sinó una pregunta que continua vigent per a qualsevol badaloní que paga els seus impostos i vota cada quatre anys: quins mecanismes de control té el ciutadà sobre els poders que no passen per les urnes?