‘Werther’ arriba al Liceu amb el debut del tenor basc Xabier Anduaga en una producció de Christof Loy

ACN Barcelona – El Gran Teatre del Liceu presenta ‘Werther’, de Jules Massenet, en una producció signada per Christof Loy i el mestre hongarès Henrik Nánási a la batuta, del 4 al 17 de maig, amb una funció prèvia per al col·lectiu Under35, el 2 de maig. El tenor basc Xabier Anduaga debuta en el rol de Werther a Barcelona, en una fita destacada de la seva trajectòria, acompanyat per la mezzosoprano Kristina Stanek en el paper de Charlotte. El segon repartiment estarà encapçalat per Matthew Polenzani i Elmina Hasan en els mateixos papers. Per Anduaga aquesta oportunitat comporta un “orgull” però també una “responsabilitat”, ja que es tracta d’un paper que han fet “els millors tenors de la història”.
Al llarg del temps, ‘Werther’ ha estat objecte de nombroses reinterpretacions en diferents llenguatges artístics, des de la literatura fins al cinema. En l’àmbit operístic, diverses adaptacions van aparèixer ja a finals del segle XVIII, però és la de Jules Massenet la que ha perdurat amb més força: una lectura profundament humana, d’una gran sensibilitat musical i d’un lirisme que es manifesta tant en els grans moments com en els detalls més íntims.

Considerada una de les seves òperes més completes i memorables, representa el cim de la seva maduresa artística, tant per la riquesa i la subtilesa de l’orquestració com per l’equilibri dramàtic que articula el conjunt. La producció, que arriba al Liceu provinent de la Scala de Milà, està signada per l’alemany Christof Loy que articula quatre actes centrats en els mecanismes interpersonals i els aspectes psicològics dels personatges.

L’acció transcorre en un únic espai dividit en dos nivells de profunditat, capaç d’evocar diferents ambients (la casa de Charlotte, la plaça pública de Wetzlar o la casa de Werther). El vestuari, dissenyat per Robby Duiveman, manté un vincle directe amb la font original i la il·luminació, a càrrec de Roland Edrich, juga un paper clau, modulant l’atmosfera i la tensió dramàtica.

Per Loy, tot i partir d’una proposta ja existent, es tracta d’una creació “completament nova” molt lligada als intèrprets que hi participen. “Des del primer a l’últim acte hi ha una progressió de la intimitat”, assenyala, “i per això mostra unes connexions emocionals molt complexes, per mi és un cant d’amor”.

Un repartiment de luxe

El rol de Werther és un dels més exigents del repertori per a tenor líric, i el Liceu compta amb dos intèrprets de primer nivell. El donostiarra Xabier Anduaga debutarà el rol a Barcelona, un repte que marca un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Compartirà el paper amb el tenor nord-americà Matthew Polenzani, un dels tenors més talentosos i distingits de la seva generació, habitual del Metropolitan de Nova York i dels teatres europeus més prestigiosos.

Anduaga sosté que vocalment és un rol molt complicat perquè es tracta d’un paper “delicat i fràgil”. “Cada vegada que canta desapareix tothom i queda només ell amb el seu món”, detalla, “és una cosa bona perquè et deixa mostrar els colors de la veu, però també té la seva part dolenta i és que et deixa despullat i has d’estar molt atent a fer les coses bé”.

Al costat d’Anduaga, el personatge de Charlotte, escrit per a mezzosoprano, i que té un paper destacat en l’òpera, serà interpretat per Kristina Stanek, habitual en escenaris europeus de primer nivell. Amb aquest paper, Stanek debuta al Gran Teatre del Liceu i també en el rol de Charlotte. “Ens parla d’una noia jove amb un amor molt autèntic que ha de lluitar contra unes forces que no l’entenen”, detalla, “estem parlant del 1778, una època en què, evidentment, les dones no podien decidir que se separarien del seu marit”.

El repartiment es completa amb la mezzosoprano Elmina Hasan també com a Charlotte. Les dues sopranos espanyoles Sofia Esparza i Leonor Bonilla, seran Sophie. Albert, el promès de Charlotte, anirà a càrrec dels barítons David Oller i Carlos Daza. El baix barceloní Stefano Palatchi assumirà el paper del batlle i el baríton Enric Martínez-Castignani el de Johanni, que va cantar en aquesta mateixa producció al Teatro de La Scala. El tenor Josep Fadó farà d’Schimdt. La direcció musical serà a càrrec del mestre Henrik Nánási.

Retrat d’un jove apassionat

L’obra narra la història d’un amor impossible amb una relació marcada per la impossibilitat i abocada tràgicament al suïcidi del protagonista. Massenet va abordar aquesta adaptació més d’un segle després de la publicació de la novel·la de Goethe. Tot i que no és una adaptació literal – ja que la novel·la original és epistolar i difícil de traslladar a escena – l’òpera conserva el nucli essencial de la història.

Werther, un jove apassionat per la poesia, arriba a Wetzlar i coneix la família de l’alcalde, on entra en contacte amb Charlotte i Sophie. Charlotte, compromesa amb Albert per una promesa feta a la seva mare difunta, es veu atrapada entre el deure i els sentiments. L’enamorament immediat de Werther desencadena un conflicte emocional que creix al llarg de l’obra, alimentat per trobades successives que intensifiquen la seva desesperació.

“Al final parla d’amor amb un protagonista fràgil i contradictori”, narra Anduaga, “en el qual l’únic que es manté estable és el seu amor envers la Charlotte, el qual el porta finalment a una pena tan gran que no el deixa continuar vivint”. Si bé la història es manté fidel a la novel·la original, el tenor creu que Massenet va posar sobre la taula una versió encara més romàntica.

“En aquest cas Loy trobo que ha fet una producció especialment per a nosaltres en funció del que podíem aportar”, admet, “així que hem anat posant allò que tenim cadascun sota la seva direcció i ho hem anat creant dia a dia”. Anduaga també fa valdre el fet de cantar un paper “tan icònic” a Barcelona. “Crec que és la meva quarta òpera aquí i de veritat que em sento com a casa”, afirma.

El violoncel Goffriller de Pau Casals sonarà a ‘Werther’

El violoncel Goffriller que Pau Casals va tocar durant més de seixanta anys sonarà en totes les funcions de ‘Werther’ al Gran Teatre del Liceu. En el marc de la commemoració del 150è aniversari del naixement de Pau Casals, la Fundació Pau Casals ha cedit temporalment aquest instrument a Òscar Alabau, solista de violoncel de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, coincidint amb les funcions de l’òpera. Fins fa pocs dies, el violoncel es trobava a Nova York.

Construït l’any 1733 pel lutier venecià Matteo Goffriller, aquest instrument únic va ser adquirit per Pau Casals el 1908 i el va acompanyar al llarg de la seva trajectòria. En morir, el músic el va llegar a la Fundació Pau Casals amb la voluntat de mantenir-lo “viu”, és a dir, que continués sent tocat per altres intèrprets.