Varius més visibles després de l’estiu: per què la tardor és un bon moment per tractar-les

El Dr. Enrique Puras, cap del Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular d’Olympia Quirónsalud, explica quan convé consultar i per què la tardor és un bon moment per valorar i tractar les varius.

Madrid, 16 de setembre de 2026.- Cames més inflades al final del dia, sensació de pesadesa, rampes nocturnes, picor o venes que després de l’estiu semblen molt més visibles. Les altes temperatures poden passar factura a la circulació venosa i fer que símptomes que durant altres mesos gairebé no es perceben es tornin especialment evidents.

Amb la tornada a la rutina, és freqüent atribuir aquestes molèsties al cansament acumulat o a la calor. Tanmateix, les varius no són sempre una qüestió exclusivament estètica. En molts pacients constitueixen la manifestació visible d’una insuficiència venosa crònica, un problema que apareix quan les vàlvules de les venes no funcionen correctament i una part de la sang té dificultats per tornar des de les cames cap al cor.

“La calor fa que els vasos sanguinis es dilatin de manera natural. A les venes de les cames, aquesta dilatació pot dificultar el retorn de la sang, fer que les vàlvules treballin pitjor i afavorir que la sang s’acumuli a les extremitats inferiors”, explica el Dr. Enrique Puras, cap del Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular d’Olympia Quirónsalud.

A això s’hi sumen alguns hàbits habituals durant les vacances. Passar més temps assegut durant viatges en cotxe o avió, romandre moltes hores dret, reduir l’activitat física o exposar les cames durant llargs períodes a la calor poden contribuir a augmentar la sensació de pesadesa i la inflor.

Quan les cames cansades deixen de ser només cansament

Notar una certa pesadesa després d’un dia llarg no significa necessàriament que existeixi una malaltia venosa. Tanmateix, hi ha símptomes que, especialment quan es repeteixen o progressen, aconsellen una valoració mèdica.

Entre aquests hi ha la inflor dels turmells o les cames que no desapareix en descansar o elevar-les, el dolor o la pesadesa diaris, les rampes nocturnes freqüents, la picor i determinats canvis a la pell de la part inferior de les cames. També convé prestar atenció a l’aparició progressiva de noves varius o aranyes vasculars.

Requereixen una atenció especial les venes que es tornen doloroses al tacte, dures o presenten un envermelliment localitzat, ja que poden indicar una inflamació venosa i han de ser valorades com més aviat millor.

“Si els símptomes es repeteixen o van a més, no cal esperar que el problema empitjori. Una valoració permet conèixer què està passant i, en moltes ocasions, actuar a temps amb mesures relativament senzilles”, assenyala el Dr. Puras.

Les varius no són sempre un problema estètic

Les varius apareixen quan les venes es dilaten i les seves vàlvules deixen de complir adequadament la seva funció. En condicions normals, aquestes vàlvules ajuden a impedir que la sang retrocedeixi mentre ascendeix des de les cames cap al cor. Quan fallen, una part de la sang torna cap avall i s’acumula.

“Hi ha pacients amb petites varius el principal motiu de consulta dels quals és estètic, i és perfectament legítim. Però quan apareixen símptomes o signes que la circulació venosa està patint, hem de deixar de pensar en les varius únicament com una qüestió estètica”, adverteix l’especialista.

Quan existeix una insuficiència venosa amb indicació mèdica i es deixa evolucionar, poden augmentar progressivament la inflor i les alteracions de la pell. En fases més avançades poden aparèixer èczemes, episodis de flebitis i fins i tot úlceres venoses, ferides que poden resultar difícils de cicatritzar.

Per això, un dels objectius de la consulta especialitzada és determinar quins pacients presenten un problema fonamentalment estètic i quins necessiten tractament per raons mèdiques.

L’eco-Doppler, el “mapa” de les venes

La valoració de les varius comença amb la història clínica i l’exploració de les cames, però una de les eines fonamentals per estudiar-les és l’eco-Doppler venós.

Aquesta ecografia permet observar no només l’anatomia de les venes, sinó també com circula la sang en temps real. D’aquesta manera es pot identificar quines vàlvules estan danyades, on es produeix el reflux de sang i si estan afectades les venes superficials, les profundes o totes dues.

Segons el Dr. Enrique Puras, l’eco-Doppler ens proporciona un autèntic mapa de la circulació venosa. Ens permet saber d’on ve el problema i dissenyar el tractament en funció de l’anatomia de cada pacient, perquè no totes les varius són iguals ni s’han de tractar de la mateixa manera.

Es tracta, a més, d’una prova no invasiva i indolora que es pot realitzar a la mateixa consulta.

Per què la tardor és un bon moment per tractar les varius?

L’inici de la tardor reuneix diverses circumstàncies favorables per valorar i, quan existeix indicació, tractar les varius. D’una banda, els símptomes experimentats durant els mesos de calor encara són recents i permeten conèixer millor com ha afectat l’estiu la circulació de les cames.

D’altra banda, després de determinats tractaments es pot recomanar evitar l’exposició solar directa a la zona tractada o utilitzar mitges de compressió durant un període de temps, mesures que resulten més suportables quan baixen les temperatures.

“Setembre i l’inici de la tardor són un moment molt adequat per valorar les varius, però no existeix una temporada oficial per tractar-les. L’important és la situació clínica i personal de cada pacient. El que sí que passa és que la tardor i l’hivern ofereixen condicions especialment favorables per al tractament i la recuperació”, puntualitza l’especialista.

De la cirurgia clàssica als tractaments ambulatoris

El tractament de les varius ha experimentat una important transformació durant els últims anys. Davant de la cirurgia clàssica o stripping, que podia requerir anestèsia general o raquídia, ingrés hospitalari i diverses setmanes de recuperació, actualment existeixen diferents alternatives mínimament invasives.

L’elecció depèn del tipus, la mida i la localització de les varius, així com dels símptomes i les característiques de cada pacient.

Per a les varius petites i les aranyes vasculars es pot utilitzar l’escleroteràpia, que consisteix a injectar una substància a la vena per provocar-ne el tancament i la posterior reabsorció. L’ecoescleroteràpia utilitza l’ecografia per guiar aquest procediment en temps real i permet abordar venes de més mida o profunditat amb precisió.

També existeixen tècniques endovenoses mitjançant làser o radiofreqüència, que permeten segellar la vena malalta des de l’interior mitjançant un catèter fi, i procediments com la flebectomia ambulatòria per a determinades varius superficials.

“Moltes vegades combinem diverses tècniques en un mateix pacient perquè no totes les seves varius tenen les mateixes característiques. El tractament actual és molt més personalitzat i, en la majoria dels casos, mínimament invasiu”, afirma el Dr. Puras.

Segons explica l’especialista d’Olympia Quirónsalud, gran part d’aquests procediments es poden realitzar actualment de manera ambulatòria i amb anestèsia local, permetent que el pacient torni a casa caminant el mateix dia. En molts casos, l’activitat quotidiana es pot reprendre en un o pocs dies, encara que els temps s’han d’individualitzar i durant la recuperació pot ser necessari limitar els esforços intensos o romandre moltes hores dret.

Caminar, el millor “motor” per a les venes de les cames

Amb la tornada a la rutina, petits canvis en els hàbits diaris poden ajudar a afavorir la circulació venosa. Un dels més senzills és caminar regularment.

“Els músculs del panxell funcionen com un autèntic motor natural per impulsar la sang cap amunt. Per això, caminar i evitar romandre moltes hores seguides immòbils, ja sigui drets o asseguts, són dues mesures molt importants”, destaca el Dr. Puras.

En feines sedentàries o que obliguen a romandre dret durant llargs períodes, l’especialista recomana fer pauses actives aproximadament cada hora. Elevar les cames durant una estona al final del dia, evitar la calor directa prolongada, mantenir un pes saludable i utilitzar mitges de compressió quan estiguin indicades són altres mesures que poden contribuir a cuidar la circulació.

Aquests hàbits, tanmateix, no substitueixen la valoració mèdica quan ja existeixen varius o símptomes persistents.

“Si després de l’estiu notem que les cames han empitjorat, no hem d’esperar necessàriament que les molèsties siguin més intenses. Una valoració i un eco-Doppler poden dir-nos exactament què està passant i si necessitem simplement canviar alguns hàbits o plantejar algun tipus de tractament”, conclou el Dr. Enrique Puras.

Sobre Olympia Quirónsalud

Olympia Quirónsalud és un centre medicoquirúrgic d’alta especialització orientat a la medicina de precisió, la prevenció i el rendiment integral de la salut. Situat a Madrid, destaca pel seu model assistencial innovador, que integra en un mateix espai especialitats mèdiques i quirúrgiques, diagnòstic avançat, rehabilitació i programes personalitzats de salut.

El centre aposta per un enfocament multidisciplinari, en què professionals de diferents àrees treballen de manera coordinada per oferir una atenció individualitzada, basada en l’evidència científica i recolzada en tecnologia d’última generació.

Olympia Quirónsalud forma part del grup Quirónsalud, líder en sanitat privada a Espanya, i comparteix el seu compromís amb l’excel·lència clínica, la seguretat del pacient, la innovació i la millora contínua de l’experiència assistencial.

Sobre Quirónsalud

Quirónsalud és el grup de salut líder a Espanya i, juntament amb la seva matriu Fresenius-Helios, també a Europa. A més de la seva activitat a Espanya, Quirónsalud també és present a Llatinoamèrica. Conjuntament, compta amb més de 55.000 professionals en més de 180 centres sanitaris, entre els quals hi ha 57 hospitals amb més de 8.000 llits hospitalaris. Disposa de la tecnologia més avançada i d’un gran equip de professionals altament especialitzat i de prestigi internacional. Entre els seus centres, hi ha l’Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz, Centro Médico Teknon, Hospital Ruber Internacional, Hospital Universitario Quirónsalud Pozuelo, Hospital Universitari Quirónsalud Barcelona, Hospital Universitari Dexeus, Policlínica Gipuzkoa, Hospital Universitari General de Catalunya, Hospital Quirónsalud Sagrado Corazón, etc.

El Grup treballa en la promoció de la docència (catorze dels seus hospitals són universitaris) i la investigació medicocientífica (compta amb l’Instituto de Investigación Sanitaria de la FJD, acreditat pel Ministerio de Ciencia e Innovación).

Així mateix, el seu servei assistencial està organitzat en unitats i xarxes transversals que permeten optimitzar l’experiència acumulada als diferents centres i la translació clínica de les seves investigacions. Actualment, Quirónsalud està desenvolupant multitud de projectes d’investigació a tot Espanya i molts dels seus centres realitzen en aquest àmbit una tasca capdavantera, sent pioners en diferents especialitats com oncologia, cardiologia, endocrinologia, ginecologia i neurologia, entre d’altres.