Vandor ofereix a llogaters fora de contracte en blocs amb ‘colivings’ a Barcelona marxar a un edifici de Sant Antoni

ACN Barcelona – L’empresa Vandor ha ofert com a mínim a dues llogateres fora de contracte en blocs amb ‘colivings’ i apartaments per a estudiants a Barcelona l’opció de traslladar-se a un edifici del carrer Sepúlveda, al barri de Sant Antoni. Segons ha pogut saber l’ACN, és el cas de l’Elizabeth, que viu a un pis a Consell de Cent, i de la Wendy, al carrer Concòrdia. Totes dues tenen en comú que fa més de 20 anys que viuen de lloguer al mateix pis amb la seva família i van decidir quedar-s’hi quan Vandor va comprar el bloc per fer-hi ‘colivings’ o pisos ‘prèmium’ per a estudiants, i els va anunciar que no els renovava el contracte. Ara, el seu desnonament està aturat i Vandor els ofereix un lloguer en un bloc on assegura que tots els veïns seran famílies.
Tant l’Elizabeth com la Wendy van decidir quedar-se als pisos on han viscut des de fa més de dues dècades i continuar pagant, però ja fora de contracte. Amb un procés de desnonament aturat i un futur incert, cap de les dues vol marxar del que consideren que és casa seva, però tampoc no descarten, tal com està la situació, anar-se’n a l’edifici del carrer Sepúlveda.

El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, denuncia en declaracions a l’ACN que es vulgui moure els veïns “com si fossin cromos” entre un bloc i un altre, mentre Vandor defensa que actua “amb la màxima sensibilitat” i parla de solucions que sorgeixen “de la consciència”.

“Com a principi d’actuació, evitem operar en immobles on resideixin persones en situació de vulnerabilitat, per no agreujar contextos de fragilitat habitacional. En els pocs casos en què això passa, actuem amb la màxima sensibilitat i acompanyament personalitzat”, apunten des de Vandor.

Per contra, Aragonès creu que el que estan intentant fer ara és evitar el cost que els suposaria fer tot un procés de desnonament. Així, veu en aquesta oferta una alternativa que “en el fons” garanteix a la propietat seguir operant els ‘colivings’ als blocs on ja en tenen. 

Vandor diu que té voluntat de negociar

Vandor assegura a l’ACN que amb tots els casos de llogaters que es troben fora de contracte, “manté la seva voluntat de negociar”, i per això “ha aturat qualsevol procés de desnonament existent”. Entre aquestes situacions, la companyia “ha pogut conèixer que hi ha casos que són d’especial sensibilitat i, tot i que no estan acreditats legalment com a vulnerables, se’ls ha ofert un habitatge alternatiu de característiques similars al centre de Barcelona amb un contracte de 7 anys de durada”, afegeix.

En els casos de la Wendy i l’Elisabeth ha estat així, i corresponen a pisos al carrer Sepúlveda, d’una mida i renda “similar” a la que paguen. Els passos pendents, assenyala Vandor, són la finalització dels treballs en aquests pisos, l’acceptació de l’oferta per la seva part i que s’hi puguin mudar si l’accepten. “Tot plegat està previst que es pugui realitzar en un termini d’uns dos mesos aproximadament, donant una solució estable durant 7 anys per a aquests casos d’especial sensibilitat”, apunten.

L’empresa confirma que ha ofert aquesta solució a més llogaters, però no en dona més detalls al·legant motius de confidencialitat i respecte cap a la “sensibilitat” cap als afectats. En tot cas, afirma que les solucions damunt la taula sorgeixen “de la consciència que té Vandor de l’actual complexitat del mercat immobiliari a Barcelona i del coneixement que ha tingut d’alguns casos que, fins fa poc, no havien respost a la proposta de negociar de Vandor i, per tant, no se’n coneixia la situació”.

Igualment, considera que el seu model, centrat a oferir habitatge temporal “de qualitat” per a estudiants i joves professionals, “forma part de la solució, en oferir una alternativa habitacional per a perfils que, si no existís Vandor, participarien en la demanda existent i l’augmentarien”. “Aportem una alternativa legal, respectuosa i de qualitat en un segment històricament informal, contribuint a una ciutat més accessible, diversa i habitable”, sostenen.

El Sindicat defensa el dret de les llogateres “a quedar-se a casa”

“Nosaltres defensem el dret de la Wendy, de tots els veïns de Vandor, a quedar-se a casa seva i tenir un contracte nou”, assenyala el portaveu del Sindicat de Llogateres. El que fa l’empresa, diu Aragonès, és “evitar el cost que els suposaria fer tot un procés de desnonament, perquè veuen que els veïns estan resistint”. De fet, el desnonament de l’Elisabeth havia de ser el 16 d’abril però es va suspendre.

“El que nosaltres diem no és que hagin de moure els veïns com a cromos entre un bloc i l’altre, el que han de fer és fer que els pisos siguin per viure i deixar aquest negoci dels colivings”, es queixa.

Tant la Wendy com l’Elizabeth paguen un lloguer que ronda els 700 o els 800 euros. Per contra, amb les reformes fetes als edificis on viuen, els pisos dels seus blocs -que ara són ‘colivings’ o apartaments per a estudiants- són llogats a un preu molt més elevat. “El que estan fent amb els ‘colivings’ és il·legal, estan inflant els preus, saltant-se la regulació de preus, i ara mateix això, encara que sigui en forma de lloguer d’habitacions, no ho podrien fer”, subratlla Enric Aragonès.

A més a més, el sindicat sosté que la reserva del 30% s’hauria d’haver aplicat en aquests edificis, ja que assenyalen que les reformes que ja s’han fet en alguns d’aquests edificis s’han tramitat amb una llicència d’obres menors per evitar la reserva del 30% d’habitatge protegit. A parer seu, les obres són realment grans rehabilitacions, i per això ja van presentar una instància a l’Ajuntament. 

L’Elisabeth i la Wendy, històries paral·leles

Les històries de l’Elisabeth i la Wendy són paral·leles. L’Elisabeth va arribar el 1999 a l’edifici de Consell de Cent, al barri de la Sagrada Família, perquè tenia un familiar que vivia al principal. Venia del Perú sola, sense el marit i els fills, per aconseguir-los una vida millor. Va trigar tres anys, però llavors van poder venir a través de la reagrupació familiar. Un cop reunits tots, van mudar-se a un altre pis del mateix edifici, i des de llavors sempre ha estat casa seva i han pagat un lloguer. “Vaig llogar el pis perquè necessitava una habitació per als nens i una habitació de matrimoni”, recorda.

Era pels volts del 2001. “Anava molt bé, cada cinc anys em renovaven el lloguer”, relata, alhora que ha subratllat que mai ha deixat de pagar i que durant molt de temps va viure “tranquil·la” i sense “assetjament”. Tranquil·la fins que l’empresa Vandor va comprar el bloc, el 2023, i va dir als veïns que no renovaria els contractes de lloguer.

La Wendy també fa molts anys que viu al mateix pis, en el seu cas en un altre barri, al Poble-sec. En fa més de 26, recorda, i va ser quan va arribar a Barcelona provinent de la República Dominicana. Ara mateix viu amb la seva mare, la germana gran i un nebot amb un 47% de discapacitat. Segons relata, la propietat dels pisos s’anava heretant cada vegada que moria algú, i la majoria tenien contractes indefinits i de renda antiga.

Després de la pandèmia de la covid, apunta que l’edifici es va posar en venda i Vandor el va comprar el 2024. Com també li va passar a l’Elisabeth, la companyia els va dir que no els renovaria el contracte de lloguer i que havien de tornar les claus. Ja fora de contracte i demandada per la propietat, també es va iniciar el procés per desnonar-la a ella i a la família. “El tenia el 16 de febrer”, explica. Tanmateix, es va aturar. 

Ara, tant ella com la Wendy estan a l’expectativa de saber què els ofereix exactament la propietat i visitar els pisos en qüestió. “Estan que volen negociar, ens volen traslladar a un altre lloc, no sé encara les condicions”, comenta. Amb tot, sí que els han dit tant a una com a l’altra que serà un edifici residencial, només per a famílies. “En teoria hi ha 28 pisos, en 16 dels quals ja no hi ha veïns”, indica la Wendy. 

“Miro per la meva família”

L’Elizabeth recorda que quan van dir que no li renovarien el contracte va buscar alternatives, però en cap pis la volien. “No entrava en el seu perfil”, assegura, fent referència a l’edat -67 anys- i els ingressos familiars. Va ser després de no trobar pis que va decidir “lluitar” i acudir al sindicat. Des que va ser demandada ha estat nerviosa i molt preocupada. Ara, amb el desnonament aturat i a l’espera de veure el pis de Sepúlveda afronta una altra decisió. “M’agradaria quedar-me aquí, però si no tinc una altra alternativa…”, admet amb la inquietud d’anar-se’n a un lloc nou on no coneix ningú, ni tampoc el barri.

La Wendy també va veure aturat el seu procés de desnonament i, després de com ha anat tot, desconfia de l’oferta de Vandor per traslladar-se a l’edifici del carrer Sepúlveda. “No me’n refio gaire, perquè de tenir un desnonament a què et vulguin enviar a un altre pis… No ho entenc gaire”, confessa. 

Sigui com sigui, té clar que ha de mirar “per la família” i tenint en compte “com està el mercat”. Per això, no descarta acceptar l’oferta de Vandor, però tampoc ho té clar. Ho decidirà un cop hagi vist el pis i valorat si els va bé o els val la pena seguir a Concòrdia i continuar “lluitant”. “Jo crec que sí”, afegeix. I és que, en aquest sentit, afirma que si no acaben de regular el topall del lloguer i s’acaben els ‘colivings’ a Barcelona no es podrà viure “en absolut”.