Roba Estesa s’acomiada dels escenaris: “La nostra música ha fet un viatge del qual estem molt orgulloses”

ACN Barcelona – El grup Roba Estesa ha ofert aquest dijous el primer dels seus dos concerts de comiat a la sala barcelonina Paral·lel 62. L’esdeveniment – que portava per títol ‘L’última estesa’ – ha servit per celebrar els records i les cançons de la banda, així com fer un homenatge a tot el que ha sigut Roba Estesa i tot el que ha compartit amb el seu públic durant tots aquests anys. Les integrants de la formació han explicat a l’ACN que estan “molt orgulloses” del viatge sonor que ha fet la seva música després de tants anys. “Ha acompanyat els nostres canvis vitals, i també la manera d’aproximar-nos als temes dels quals hem parlat tot aquest temps”, ha insistit Anna Sardà. Demà hi haurà un segon recital, pel qual les entrades ja estan exhaurides.
La sala Paral·lel 62 s’ha convertit aquest vespre en el punt de trobada entre Roba Estesa i els seus seguidors i seguidores, que han assistit a una de les darreres cites amb la banda, abans que aquesta doni per tancada la seva trajectòria després de més d’una dècada en actiu, amb centenars d’actuacions i cinc treballs publicats: ‘Descalces’, 2016; ‘Desglaç’, 2028; ‘Dolors’, 2020; ‘Rosa permanent’, 2021; i el darrer, ‘De lo bo lo millor’, publicat el passat 2025.

Un repàs per la trajectòria del grup

El primer dels dos concerts de comiat ha començat a tres quarts de nou del vespre amb una sala plena de gom a gom amb públic molt divers. Les artistes han aprofitat per fer un recorregut per la trajectòria musical del grup, combinant temes més antics amb altres de més actuals. En aquest sentit, s’han pogut escoltar cançons com ‘Memòria’, ‘Orgull’, ‘Nit’, ‘Pena’ o ‘Nenxs’, però també ‘Muntanya’, ‘Criades’, ‘Ronda’, ‘Desakatant’ o ‘Cuqui’.

Entre les col·laboracions de la nit: Okdw, Laia Glück – tocant la gralla en un dels temes -, Alosa, així com algunes de les integrants de les Balkan Paradise Orchestra. Tot plegat per acomiadar-se, tal com ha assegurat prèviament Laia Casanellas, al costat de persones que han anat coneixent al llarg dels anys i amb qui han tingut un vincle “personal i musical”.

Canvis personals i musicals

Conegudes per ser un grup referent de la música festiva i combativa, les seves components han apostat per tirar endavant cançons carregades de denúncia i transformació social, consolidant-se com un grup referent del panorama català, format íntegrament per dones amb un important reconeixement mediàtic en la indústria, i per part del públic.

També van ser precursores en articular un discurs feminista queer combatiu, en un moment en què aquesta lluita no estava tan establerta ni ningú n’era tan conscient. En aquest sentit, amb quatre àlbums d’estudi i un EP, Roba Estesa han construït un llegat que va més enllà de l’escena musical, creant un espai d’empoderament col·lectiu i una plataforma per donar veu a la lluita feminista i pels drets del col·lectiu LGTBIQ+.

Pel que fa a l’estil musical, si bé van començar abraçant sonoritats més pròximes al folk, han acabat convertint-se en un grup amb influències més urbanes, inspirant algunes de les formacions actuals. Sardà ha opinat que durant tot aquest temps “han canviat moltes coses”, començant per elles mateixes que han passat de ser “petites” a convertir-se en dones al voltant de la trentena. “Entenem el món diferent, i la sonoritat tampoc és igual. Malauradament, el que no ha canviat és la indústria musical, que potser és el que més desitjàvem”, ha reconegut.

En la mateixa línia s’ha expressat Gemma Polo, la cantant del grup, que ha recordat que sempre hi ha hagut grups de dones, però que potser han tingut “menys presència als mitjans”. “Crec que és aquesta la projecció i l’altaveu que esperàvem aconseguir, obrir les portes a més bandes de noies i gent dissident per tenir més accés, i potser la relliscada l’hem trobat aquí”, ha admès.

Per això ha demanat “més altaveu i visibilitat”. “Falta que es programin més projectes d’aquest tipus i que es desprogramin bandes de senyors, que potser amb menys ja en tindríem prou”, ha afegit. Pel que fa a Casanellas ha volgut donar un consell a totes aquelles bandes femenines que es troben en actiu.

“Que s’envoltin de gent que estimen i que creuen en el projecte com elles, són moltes hores, i pot desgastar en aquesta indústria musical infravalorada en l’àmbit econòmic i laboral”, ha dit, “però és una lluita que es pot tirar endavant si es tenen ganes”.

“Un punt final, molt final”

Finalment, pel que fa a una possible retrobada, la banda deixa clar que és un “punt final, molt final”. “Necessitem descansar, perquè tothom té altres vides i coses a fer”, ha assegurat Sardà, “darrere d’aquesta aturada no hi ha cap nou disc ni cap tornada ben aviat, però tant de bo en vint anys recuperem aquestes cançons que esperem que encara estiguin vives”.