Quatre dissabtes per salvar una tradició: el pla de Badalona contra la manca de relleu artesà

El nou taller gratuït de pessebrisme al Centre Cultural El Carme va més enllà de l’oci de cap de setmana: és una acció política deliberada per garantir el relleu generacional d’un ofici tradicional

El taller gratuït de pessebres que ofereix Badalona aquest octubre i novembre no és una simple activitat de cap de setmana: és una aposta deliberada per evitar que el pessebrisme desaparegui per manca de relleu artesà. Quan un ajuntament decideix dedicar quatre dissabtes, materials i espai públic a ensenyar a construir i pintar pessebres, està fent alguna cosa més que omplir l’agenda de la ciutat. Està prenent partit per la continuïtat d’un ofici i d’una memòria col·lectiva que, sense intervenció, podria extingir-se en una generació.

L’iniciativa, organitzada en col·laboració amb l’associació Amics del Pessebre al Centre Cultural El Carme, és un exemple clar d’aquesta visió. La formació obre les portes a la ciutadania de manera totament accessible per ensenyar les tècniques de disseny, construcció i pintura de pessebres tradicionals.

La cultura popular com a eix de la política local

No és casual que aquesta iniciativa arribi just abans de la campanya nadalenca, el moment en què les tradicions locals es juguen la seva vigència real a les llars. La Diputació de Barcelona reconeix que molts municipis utilitzen el cicle festiu i la cultura popular com un dels motors principals de l’acció cultural de proximitat, centrat en la participació i la governança ciutadana.

El que està en joc a Badalona no és només la preservació d’una tècnica artesanal, sinó la capacitat d’una comunitat per transmetre el seu imaginari. El pessebrisme, com altres expressions de la nostra cultura, depèn d’un relleu generacional que no es produeix de manera espontània: cal crear els espais perquè els coneixements passin de mans expertes a mans noves.

Més enllà de la nostàlgia: política cultural activa

El Ministeri de Cultura ha documentat com les polítiques culturals contemporànies busquen reapropiar-se de l’espai públic recuperant festes populars i noves formes de trobada col·lectiva. En aquest context, un taller de pessebres no és una concessió a la nostàlgia, sinó una eina de política cultural activa.

La gratuïtat del taller és el factor clau. Elimina la barrera econòmica i converteix l’aprenentatge en un dret accessible, no en un priviligi per a qui ja té recursos o contactes dins del teixit associatiu. Això eixampla la base social de la tradició i permet que persones sense vincles previs amb l’ofici puguin incorporar-s’hi i fer-se seu el patrimoni de la ciutat.

El calendari com a estratègia

La concentració de les sessions en quatre dissabtes consecutius té un sentit pedagògic i pràctic ben definit. Permet un aprenentatge progressiu i garanteix que els participants acabin amb una peça completa just a temps per a l’inici de les festes.

Això no només reforça la motivació de l’alumnat, sinó que els transforma en agents actius de la mateixa tradició: qui aprèn a construir el seu propi pessebre es converteix en el futur transmissor d’aquest coneixement.

D’altra banda, la ubicació al Centre Cultural El Carme té una alta càrrega significativa. Situa l’activitat en un espai públic de referència en ple centre de la ciutat, allunyant-la dels locals tancats o privats. El missatge és clar: la cultura popular és un afer de tota la ciutadania, no només dels col·lectius especialitzats.

El risc de la dilució

Un taller aïllat corre el risc de quedar reduït a una pràctica residual si no té continuïtat, sostinguda només per un grup cada cop més reduït d’artesans. La pregunta de fons que planteja aquesta iniciativa és si les administracions han d’intervenir per sostreure expressions culturals que el mercat i les noves dinàmiques socials ja no garanteixen.

La resposta de Badalona és afirmativa: la cultura popular és un bé comú que mereix inversió pública, exactament igual que la mereixen les biblioteques o els equipaments esportius.

Més enllà del pessebre

El model d’aquest taller podria aplicar-se perfectament a altres expressions de la cultura popular badalonina en risc: des de la construcció de gegants i capgrossos fins a la transmissió de tècniques de cuina tradicional o oficis artesans locals. El que fa que funcioni és la voluntat política de prioritzar la memòria col·lectiva com un eix de cohesió social real.

En un entorn on moltes polítiques culturals es limiten a la programació de grans esdeveniments o a la simple gestió de grans equipaments, iniciatives com aquesta recorden que la identitat d’una ciutat també es construeix des de la base. Capacitar les persones per ser creadores, i no només consumidores de cultura, és el camí. El taller de Badalona no salvarà sol el pessebrisme, però sí que posa la primera pedra perquè la tradició tingui futur. I això, en política local, ja és molt.