La Superlliga s’ensorra amb l’abandonament del Barcelona

La recent retirada del FC Barcelona del projecte de la Superlliga ha suposat un punt d’inflexió en la involució d’un projecte que, des de la seva presentació fa cinc anys, ha anat perdent progressivament els pocs suports amb què comptava entre els principals actors del futbol europeu. La sortida del club blaugrana, que se suma a la renúncia prèvia de la Juventus el 2023 —l’anterior club a retirar-se—, deixa el pla reduït a un únic impulsor, el Reial Madrid, en un moment en què la resta de l’ecosistema continental manté una posició de rebuig davant aquesta iniciativa.

L’origen de l’escenari actual es remunta a l’abril de 2021, quan Florentino Pérez va anunciar la creació de la Superlliga, en la qual participarien dotze clubs, com a alternativa a les competicions de la UEFA. El projecte va obtenir des del primer moment una resposta molt crítica per part de les institucions europees, les lligues nacionals, els governs i milers d’aficionats que van sortir als carrers a demostrar la seva posició. No obstant això, la majoria dels clubs fundadors es van retirar del projecte poques hores després del seu anunci.

Malgrat això, A22 Sports Management, promotora de la competició, va rellançar la iniciativa l’octubre de 2022 argumentant la necessitat de reformular el model econòmic del futbol europeu. I el desembre de 2024, A22 va presentar una nova versió sota el nom de Lliga Unify, introduint un sistema de classificació vinculat al rendiment domèstic i una plataforma d’emissió gratuïta amb publicitat.

Tanmateix, els canvis no van aconseguir revertir l’escepticisme generalitzat entre organismes europeus i lligues nacionals, que continuaven considerant que la iniciativa no aclaría la seva repercussió ni la manca de claredat del projecte en els calendaris, l’impacte en l’equilibri competitiu de les lligues domèstiques ni la sostenibilitat del sistema en el seu conjunt, generant a més confusió en l’opinió pública per la inestabilitat dels diferents formats proposats.

Cal destacar que, entre 2023 i 2025, diverses resolucions judicials van qüestionar els mecanismes reguladors de la UEFA i la FIFA, tot i que cap d’elles va produir un suport sostingut a la proposta de la Superlliga, ja que simplement autoritzaven la possibilitat d’instaurar competicions alternatives, sense modificar la posició crítica de les principals lligues del continent.

En aquest context, la Comissió Europea va defensar un model esportiu basat en la inclusió i en la protecció de l’equilibri competitiu dins de l’ecosistema esportiu europeu. Així mateix, la Premier League i la Federació Anglesa es van oposar frontalment a qualsevol competició tancada. Aquest rebuig es va consolidar amb l’aprovació el juliol de 2025 de la Football Governance Act, una llei del Govern britànic que estableix un regulador independent i prohibeix als clubs anglesos unir-se a competicions tancades o lligues independents, una mesura adoptada explícitament per blindar el futbol anglès davant iniciatives com la Superlliga.

Així, la recent retirada del Barça consolida una tendència que ha anat reduint el projecte a un àmbit merament testimonial. La combinació de renúncies dels clubs fundadors, el rebuig sostingut d’institucions europees i lligues nacionals, i la manca d’un consens esportiu ampli deixa la Superlliga en una fase crítica.

LALIGA

En paral·lel a aquest escenari de pèrdua de suports, LALIGA ha insistit que una competició separatista alteraria diversos elements estructurals del futbol europeu. L’organització presidida per Javier Tebas ha advertit que un torneig paral·lel afegiria més pressió a un calendari ja molt exigent, comprometent el desenvolupament de les lligues nacionals, i podria generar turbulències en el mercat audiovisual, un element clau pel seu pes en el finançament dels clubs i en l’estabilitat de les competicions domèstiques. LALIGA també ha assenyalat que la ràpida successió de diferents versions del projecte reflecteix l’absència d’una arquitectura clara, un factor que, en la seva visió, introduiria incertesa en un sector que depèn de regles estables per mantenir el seu equilibri competitiu.

Aquest conjunt d’elements connecta directament amb el context econòmic del futbol a Espanya, on la dimensió real del sector permet entendre millor les implicacions que tindria la irrupció d’un model paral·lel a l’actual. L’informe “Impacte socioeconòmic del futbol professional a Espanya”, elaborat per KPMG, xifra en 18.350 milions d’euros la contribució del futbol professional al país, equivalent a l’1,44% del PIB, i estima que el sector genera 194.381 llocs de treball i 8.390 milions d’euros en recaptació fiscal. Aquestes dades reflecteixen la magnitud de l’ecosistema que s’hauria vist afectat per la implantació d’una competició paral·lela que pogués alterar l’estructura a