El Turó d’en Boscà: la Badalona més antiga i desconeguda

Un tresor ibèric silenciat entre boscos i brisa marina

A la falda de la serralada de Marina, entre els barris de Canyet i Pomar, s’aixeca discret però majestuós el Turó d’en Boscà, un indret que guarda un dels secrets arqueològics més valuosos —i, paradoxalment, més oblidats— de Badalona: les restes d’un poblat ibèric datat del segle IV aC. Conegut com el poblat del Turó d’en Boscà, aquest assentament ha estat qualificat com un dels més importants de la Laietània preromana. Tanmateix, a dia d’avui, molts badalonins ni tan sols en coneixen l’existència.

Una talaia ibèrica sobre la costa

El poblat va ser construït pels laietans, una tribu ibèrica que dominava el litoral comprès entre el riu Llobregat i el Tordera. Situat a gairebé 200 metres d’altitud, el Turó d’en Boscà oferia una posició estratègica ideal: domini visual sobre el mar, les vies d’accés terrestres i les terres fèrtils del voltant. Les excavacions arqueològiques han posat al descobert muralles, torres de defensa, carrers empedrats i restes de cases amb base de pedra i sostres vegetals.

Aquest enclavament s’hauria utilitzat durant diversos segles, però es va abandonar sobtadament al voltant del segle I aC, possiblement per l’arribada de Roma i la fundació de Baetulo (l’actual Badalona) com a colònia. El Turó d’en Boscà quedava així relegat a l’oblit, mentre la nova ciutat s’estenia a la plana costanera.

Un llegat redescobert, però poc visibilitzat

Tot i que els primers treballs arqueològics daten de mitjan segle XX, no va ser fins als anys 80 que es va fer una excavació sistemàtica de les estructures. El Museu de Badalona ha documentat i estudiat part dels materials trobats: ceràmica ibèrica, fragments de molins, peces de ferro i fins i tot objectes de comerç fenici i grec, prova del dinamisme econòmic del poblat.

El jaciment està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), però el seu estat actual és precari: l’entorn ha patit descurança, actes vandàlics i manca de manteniment. Malgrat els intents puntuals de neteja o restauració, no existeix un projecte consolidat de museïtzació ni una ruta educativa permanent per posar-lo en valor. Això fa que el Turó d’en Boscà sigui sovint anomenat “el poblat fantasma”, tant per la seva antiguitat com per la invisibilitat que pateix.

Un espai natural amb potencial cultural

El Turó no només té interès arqueològic. És també un mirador natural excepcional de la ciutat i un pulmó verd de gran valor per a la biodiversitat urbana. Integrat dins del parc de la Serralada de Marina, esdevé punt habitual de pas per senderistes i amants de la natura. Alguns grups de divulgació local, com l’entitat Badalona Sota Terra, han organitzat visites guiades i activitats educatives per recuperar-ne la memòria, però el ressò ha estat limitat.

Els defensors del patrimoni demanen un pla coordinat entre l’Ajuntament, la Generalitat i el Museu de Badalona per consolidar les restes, senyalitzar adequadament l’espai i oferir un itinerari que combini natura i història. En una ciutat on l’empremta romana s’ha posat en valor amb èxit (com en el cas de les termes, la domus i el Decumanus), sorprèn que el seu passat ibèric encara sigui tan desconegut.

Recordar abans que s’esborri

El Turó d’en Boscà és un testimoni viu —encara que silenciat— d’un passat que precedeix la ciutat. El poblat ibèric, malgrat estar deshabitat des de fa més de dos mil anys, conserva una aura que impressiona els qui hi pugen per primer cop: el traçat dels murs, l’alè del vent, la vista oberta sobre el mar… tot hi parla d’un món anterior al nostre.

Recuperar i dignificar aquest espai no és només una qüestió arqueològica, sinó també cultural i identitària. Perquè conèixer el nostre passat més remot és, en el fons, entendre millor qui som i d’on venim. I perquè, com sovint passa, allò que s’oblida massa temps… corre el risc de desaparèixer per sempre.