El 30,6 % dels joves en edat escolar de Catalunya han patit pensaments suïcides

El 2024 van morir per suïcidi a Catalunya 547 persones, segons les dades publicades per l’INE, de les quals 53 eren joves d’entre 15 i 29 anys. Tot i que aquesta xifra s’ha reduït respecte del 2023 (66), els indicadors relatius a les conductes suïcides d’aquest grup d’edat són preocupants: el 25,9 % dels joves d’entre 16 i 22 anys afirmen que s’han autolesionat; el 30,6 %, que han tingut algun pensament suïcida, i el 10,6 %, que s’han intentat suïcidar. Així ho recull l’estudi Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció, de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, realitzat per les investigadores del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i l’Institut de Recerca SJD Judith Usall i Rodié i Regina Vila Badia.

L’estudi s’ha dut a terme durant el 2024 i el 2025 a través d’un qüestionari en línia en el qual han participat 3.159 joves estudiants de batxillerat, formació professional, escoles d’adults i universitats. Amb edats compreses entre els 16 i els 22 anys, tots són residents a Catalunya.

L’objectiu principal de la investigació és estudiar la prevalença de les conductes suïcides en els joves, explorar quines són les variables socials i psicològiques rellevants que les poden explicar i determinar les diferències relacionades amb el gènere. Hi ha una preocupació per l’augment de les conductes suïcides entre els joves, ja que la mort per suïcidi s’ha convertit en una de les causes principals de mort no natural en aquest grup d’edat.

«Després de la pandèmia hi ha hagut un augment significatiu del malestar en els joves; en els últims quatre anys hem passat del 3,9 al 14,3 % d’ingressos hospitalaris amb problemes de salut mental en gent de 10 a 19 anys», ha assegurat Regina Vila Badia, investigadora principal de l’estudi i psicòloga postdoctoral del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i de l’Institut de Recerca SJD.

Les dades confirmen que hi ha un gran malestar en la població jove i això, segons les investigadores, això s’evidencia amb una alta prevalença de conductes suïcides: «1 de cada 3 persones ha pensat a suïcidar-se i 1 de cada 10 ha fet un intent al llarg de la seva vida», afirma la psicòloga, segons els resultats de l’estudi.

En aquest augment dels problemes de salut mental hi han pogut influir múltiples factors. Entre els més rellevants trobem que un 31,5% dels joves enquestats ha patit assetjament escolar o bullying, el 31,1% la separació dels progenitors i el 20,4% ha estat exposat a violència en relacions de parella, circumstàncies que poden haver afectat el seu benestar. A més, també hi han pogut influir situacions familiars difícils de gestionar, com ara les dificultats econòmiques en l’entorn familiar (19,2%) o la pèrdua d’un familiar de primer grau (10,1%).

Com afecta al gènere?

Hi ha diferències importants pel que fa al sexe en relació amb les conductes suïcides. Segons ha destacat Regina Vila Badia, «les noies presenten més malestar emocional i nivells més alts d’ansietat i depressió, com també més impulsivitat i sensació de solitud en comparació amb els nois».

Tal com s’aprecia en el gràfic següent, tant la ideació suïcida com l’autolesió són entre un 10 i un 19 % superiors en dones que en homes, i en poden ser la causa un menor suport social, una menor resiliència i una menor satisfacció vital. A més, tal com indiquen les investigadores, les dones han rebut més abús sexual i emocional, i se senten més soles, factors que poden ser determinants per entendre aquests resultats.

La importància dels factors de prevenció

Hi ha molts factors que contribueixen a la conducta suïcida, però segons les investigadores també és molt important valorar els factors protectors. Tenir suport social, ser resilients, estar satisfets amb el que fan o tenir un ambient educatiu estimulant poden protegir i afavorir el benestar emocional dels joves.

En aquest sentit, el suport social, entès com la percepció de tenir una xarxa de persones significatives que ofereixen ajuda emocional, pràctica i comunicativa, és clau per reduir el risc d’aquestes conductes.

Segons els resultats de l’estudi Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció, el suport social és significativament inferior en els joves que han tingut ideació suïcida o en els que s’han intentat suïcidar, un 11 i un 17 % més baix, respectivament. I passa el mateix amb els joves que presenten menys resiliència, entesa com la capacitat per afrontar experiències difícils i per adaptar-se positivament. Aquesta resiliència és un 8 i un 11 % inferior en les persones amb pensaments i intents de suïcidi, tal com s’observa en el gràfic següent, respecte dels joves que no han presentat mai conductes suïcides.

Ús de les xarxes socials: en el punt de mira

Un dels factors en què l’estudi ha volgut aprofundir ha estat la influència de les xarxes socials en el malestar emocional dels joves.

Segons els resultats, dels joves enquestats, només el 4,1 % consideren que fan un ús problemàtic de les xarxes socials, el 51,7 % confirmen que veuen o han vist pornografia i el 17,4 % juguen a jocs d’atzar, i totes aquestes conductes poden intensificar el seu malestar emocional. A més, entre els joves que presenten conductes suïcides (pensament o intent) s’observa un augment d’entre el 6 i el 8 % en l’ús problemàtic de les xarxes socials.

«Les xarxes socials preocupen molt en relació amb els problemes de salut mental. Tot i així, en el nostre estudi no veiem que hi hagi una relació directa entre el seu ús i el malestar emocional, sinó que la utilització de les xarxes reforça aquest sentiment», apunta Regina Vila, una de les investigadores principals, tot i que la psicòloga precisa: «Una vegada que el malestar hi és present, el fet d’utilitzar les xarxes socials de manera problemàtica pot comportar un augment d’aquest malestar».

Segons les investigadores, per reduir el risc de conductes suïcides és clau reforçar el suport social, la resiliència i l’ús saludable de les xarxes socials a l’escola, a casa i a la comunitat. «El que més ens ha sorprès a les entrevistes és que la gran majoria de les persones no han demanat ajuda, fins i tot gent que ha fet algun intent no ho ha comentat, i això és molt rellevant», conclou Regina Vila Badia, investigadora del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i de l’Institut de Recerca SJD. Per això és tan important que aprenguem a preguntar-los per poder-les ajudar i acompanyar millor.