Categorías: Cultura

Com el sambenet va passar de càstig a metàfora quotidiana

Per què seguim “penjant sambenets” cinc segles després?

La Inquisició va aconseguir una cosa que cap altre tribunal ha aconseguit: que el seu llenguatge i les seves amenaces continuïn vives en la parla quotidiana de milions de parlants hispanoparlants en ple segle XXI.

Manuel Peña Díaz
El sambenito. Historia cotidiana de la Inquisición
El Paseo Editorial – Març 2026

Durant més de quatre segles, el sambenet no va ser només una peça humiliant que es penjava al condemnat. Va ser el símbol més poderós, visible i quotidià de la Inquisició espanyola. Molt més que els espectaculars autos de fe, el sambenet es va colar en la vida diària de la gent: a les places, a les esglésies, a les converses i, sobretot, al cap dels espanyols.

Aquest llibre explica, per primera vegada, la història completa d’aquest icona temuda i omnipresent: com es va inventar, com es va popularitzar, quants tipus van existir, per què els cristians vells el van utilitzar contra els nous, i com va acabar convertint-se en metàfora quotidiana (“penjar-li el sambenet”, “estirar de la manta”, “posar algú verd”).

Manuel Peña Díaz demostra que la Inquisició no va sobreviure només per por i repressió. Va sobreviure perquè va saber guanyar suports, perquè molts catòlics hi van creure sincerament… i perquè també la van criticar i se’n van burlar. Un equilibri fascinant entre convicció, rebuig i pragmatisme que explica el seu extraordinari èxit cultural.

Davant la imatge tòpica de l’inquisidor sinistre i l’auto de fe espectacular, aquest llibre ens acosta a la realitat més profunda i quotidiana: com es vivia realment amb el Sant Ofici, com es va interioritzar la seva simbologia i per què, encara avui, continuem parlant amb les seves paraules.

Un enfocament innovador i fresc

Escrit des de la història social i cultural de la vida quotidiana (no des de la clàssica història institucional), El sambenito es nodreix de fonts inquisitorials, notarials, literàries i locals, moltes d’elles inèdites. És una investigació rigorosa, però accessible i pensada per a un públic ampli: lectors interessats en història, en Espanya i en com el passat continua modelant el nostre present.

Sobre l’autor

Manuel Peña Díaz és catedràtic d’Història Moderna a la Universitat de Còrdova i un dels majors especialistes espanyols en Inquisició, censura i cultura escrita. Entre les seves obres destaquen Escribir y prohibir: Inquisición y censura en los Siglos de Oro (2015) i Historias cotidianas (2019).

Disponible a les llibreries a partir de març de 2026.

Jordi González

Entradas recientes

De l’auge de Scorpia al fenomen Malalts de Festa

El model d’oci nocturn a Barcelona evoluciona, de l’auge de Scorpia al fenomen Malalts de…

13 hores hace

L’acusació popular porta al jutge els pagaments d’Acciona a Servinabar sense justificar serveis

L’acusació popular porta al jutge els documents d’Acciona: 373.000 euros facturats per Servinabar "sense poder…

13 hores hace

De ministre de Menem a referent empresarial: la història de José Luis Manzano

José Luis Manzano: del peronisme a Milei, del poder polític al poder empresarial, i ara…

13 hores hace

AlUla es consolida com a destinació internacional per a l’astronomia i el turisme científic

L’Aràbia Saudita impulsa la seva aposta per la ciència i el turisme astronòmic amb un…

13 hores hace

El sector de les telecomunicacions exigeix a Brussel·les situar la connectivitat al centre de l’agenda digital

Les telecos demanen a Brussel·les una normativa que incentivi la inversió i situï la connectivitat…

16 hores hace

Renovació de la infraestructura de xarxa municipal a Alella

Diagnosi per a la renovació de la infraestructura de xarxa d'àrea local d'Alella L'Ajuntament d'Alella…

16 hores hace

Esta web usa cookies.