Barcelona es consolida com a centre biomèdic europeu amb el Hub d’AstraZeneca

AstraZeneca ha inaugurat la nova seu del AstraZeneca Global Hub de Barcelona, un espai que marca l’inici d’una nova etapa de creixement per a la companyia i consolida la capital catalana com un dels pols d’innovació biomèdica i tecnològica més rellevants d’Europa. La multinacional preveu una inversió de 1.300 milions d’euros fins al 2027, una xifra equivalent a tota la inversió anual en R+D del conjunt de la indústria farmacèutica a Espanya.

L’acte institucional, celebrat a l’emblemàtic edifici Estel —recuperat per a ús empresarial després de 15 anys tancat—, va reunir representants de l’àmbit polític, científic i empresarial, entre ells el president de la Generalitat, Salvador Illa; la ministra de Sanitat, Mónica García; el secretari d’Estat de Ciència, Juan Cruz Cigudosa; i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a més de directius globals d’AstraZeneca i una àmplia representació del món científic i de la salut.

Durant l’acte, el president d’AstraZeneca Espanya, Rick R. Suárez, va subratllar que la inauguració “no celebra només un edifici, sinó una convicció compartida: que Barcelona i Espanya poden ocupar un lloc destacat en les ciències de la vida”.

“Quan les institucions i les empreses caminen en la mateixa direcció, els pacients guanyen, el país avança i la confiança creix”, va destacar Suárez, recordant que el projecte suposa “una aposta a llarg termini i una declaració de confiança en el talent d’Espanya i Catalunya”.

El directiu va assenyalar que la inversió de 1.300 milions d’euros constitueix “una de les més grans en la història del sector farmacèutic a Espanya i la major inversió estrangera en R+D registrada a Catalunya”. A més, va destacar la necessitat d’agilitzar els processos d’accés a la innovació: “Reduir els 567 dies que separen l’aprovació europea de l’accés finançat és clau per transformar la nostra fortalesa en lideratge real”.

El nou Global Hub compta amb 30.000 metres quadrats repartits en nou plantes de l’edifici Estel i acull prop de 1.600 professionals de 62 nacionalitats, dels quals el 58 % són dones, la meitat en llocs directius. El centre impulsa més de 385 projectes de recerca i 190 assaigs clínics, principalment en oncologia, malalties cardiovasculars, respiratòries i immunològiques.

La companyia ha anunciat la incorporació d’una nova planta, la qual cosa, segons Suárez, “marca l’inici d’una nova fase de creixement del Hub i en reforça la projecció a llarg termini”.

El Hub també actua com a pol d’atracció de talent internacional i retorn d’investigadors espanyols que havien desenvolupat la seva carrera a l’estranger. Segons Farmaindustria, cada lloc de treball directe en el sector biomèdic en genera quatre d’adicionals, cosa que eleva l’impacte total del Hub a uns 8.000 llocs de treball directes i indirectes en l’economia espanyola.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha posat en valor l’alt component estratègic d’aquesta inversió i ha assegurat que AstraZeneca és un element clau per a la prosperitat de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, així com per al benestar de la ciutadania. En aquest sentit, Illa ha manifestat que “Catalunya ja és un referent indiscutible en innovació en salut a Europa en tots els àmbits”.

Per la seva banda, la ministra de Sanitat, Mónica García, ha destacat que “l’edifici Estel reneix convertit en una llar per guiar els reptes sanitaris cap a tractaments més precisos i més justos per a tota la ciutadania”. L’alcalde Jaume Collboni, per la seva banda, ha celebrat que l’obertura “diu molt de la Barcelona del futur, una ciutat que situa el coneixement al centre de la seva economia com a clau del progrés social”.

El Hub d’AstraZeneca s’emmarca en l’ambició global de la companyia de llançar 20 nous medicaments abans del 2030, recolzant-se en tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial, la genòmica i la medicina de precisió.

Amb la nova etapa que obre aquest projecte, AstraZeneca reforça la seva posició com a motor de la innovació biomèdica a Europa i el seu compromís amb el desenvolupament científic i econòmic d’Espanya, contribuint a que Barcelona continuï consolidant-se com un dels principals hubs tecnològics i de salut del continent.