La ciutat registra el tercer esforç més alt de l’àrea metropolitana per pagar el lloguer, amb un 28,3% dels ingressos anuals destinats a la renda mensual
Badalona combina dues realitats que, juntes, dibuixen un escenari de pressió residencial intensa: una renda mitjana per llar de 40.475 euros anuals —la setena més baixa de l’àrea metropolitana— i un lloguer mitjà de 978 euros mensuals, el desè més car de la zona. El resultat és que els badalonins han de destinar un 28,3% dels seus ingressos anuals només al lloguer, segons dades del primer trimestre de 2026 recollides per Badalona.com.
Aquest percentatge converteix la ciutat en el tercer municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona on l’esforç econòmic per accedir a l’habitatge de lloguer és més elevat, només per darrere de Sant Adrià de Besòs (29%) i Esplugues de Llobregat (32,7%). La xifra contrasta amb la de municipis veïns com Santa Coloma de Gramenet (22,6%) o Tiana (22%), on la pressió és sensiblement menor malgrat tenir perfils de renda diferents.
El desajust entre renda i preu de mercat
El problema de fons no és únicament que el lloguer sigui alt, sinó que ho és en relació amb la capacitat econòmica real de qui viu a la ciutat. La renda mitjana per llar a Badalona se situa gairebé 6.500 euros per sota de la mitjana metropolitana, que és de 47.000 euros anuals.
Mentrestant, el preu del lloguer es manté molt proper a la mitjana de l’àrea, fixada en 1.071 euros mensuals.
Això implica que, de mitjana, cada llar badalonina destina uns 11.000 euros anuals només al pagament de la renda. En termes pràctics, més d’un quart dels ingressos anuals desapareix abans que la família pugui plantejar-se altres despeses bàsiques o estalvi.
El Periódico ja va analitzar aquest fenomen el 2024, assenyalant que a Badalona costa més esforç llogar un pis que a Barcelona malgrat tenir rendes més baixes. La situació no ha millorat: el percentatge d’esforç s’ha mantingut elevat i la bretxa entre ingressos i cost de l’habitatge continua oberta.
Comparació amb l’entorn metropolità
La posició de Badalona dins el rànquing metropolità no és anecdòtica. A Tiana, per exemple, el lloguer és més alt que a Badalona, però la renda mitjana per llar supera en 30.000 euros la badalonina, cosa que dilueix la pressió relativa. A Santa Coloma, en canvi, el lloguer és més baix i la renda, tot i ser també modesta, permet un equilibri lleugerament millor.
Segons dades municipals recollides per Infomunicipal, el lloguer medià a Badalona absorbeix una part alta de la renda del hogar en comparació amb altres municipis de l’àrea. Aquesta tensió no és conjuntural: respon a una dinàmica de mercat en què la demanda metropolitana —impulsada per la proximitat a Barcelona i la connexió amb transport públic— empeny els preus a l’alça, mentre que la capacitat econòmica local no segueix el mateix ritme.
Unes esquerdes al sostre deixen 80 veïns al carrer a Badalona
La regulació i els seus límits
Badalona està inclosa dins la zona de mercat tensionat, cosa que en teoria hauria de contenir els preus mitjançant els topalls legals. Tanmateix, l’OCU adverteix que la rentabilitat del lloguer queda marcada pels límits legals, però que això no garanteix que els preus contractuals reals s’ajustin a la capacitat de pagament dels inquilins.
De fet, les rendes mitjanes contractuals continuen situant-se en nivells que obliguen a un esforç econòmic desproporcionat per a moltes famílies.
Mesures locals: què pot fer l’Ajuntament
Davant d’aquest desajust estructural, la pregunta cívica és clara: què pot fer l’administració local per amortir l’impacte quan el mercat privat no s’ajusta a la realitat econòmica del veí? Les respostes no són senzilles, però hi ha marges d’actuació.
Una línia és l’increment del parc públic de lloguer assequible. Municipis com Altafulla, segons La Ciutat, han anunciat la construcció de 33 habitatges nous de lloguer assequible, una mesura que, tot i modesta en xifres absolutes, representa un compromís tangible amb l’accés a l’habitatge.
A Badalona, on la pressió és més intensa, caldria una aposta decidida per augmentar l’oferta pública, ja sigui mitjançant obra nova, rehabilitació o captació d’habitatge privat per a programes de lloguer social. També cal reforçar els mecanismes de control sobre els preus contractuals i garantir que els topalls legals es compleixen efectivament.
Una altra via és la col·laboració metropolitana. Cuantocuestavivir.com ofereix estimacions actualitzades de renta, lloguer mitjà i percentatge d’ingressos destinat a habitatge, dades que poden servir de base per a polítiques coordinades entre municipis amb problemàtiques similars.
El risc de l’expulsió silenciosa
Quan el lloguer consumeix gairebé un terç dels ingressos, les famílies queden exposades a qualsevol imprevist: una pèrdua d’ocupació, una despesa mèdica, una reparació urgent. Aquesta fragilitat no només afecta la qualitat de vida individual; erosiona la cohesió social i alimenta processos d’expulsió silenciosa cap a municipis encara més perifèrics o cap a l’economia submergida de l’habitatge.
Badalona no pot permetre’s que el seu perfil socioeconòmic —rendes modestes, alta densitat, diversitat— es converteixi en un factor d’exclusió residencial. La ciutat necessita polítiques que reconneguin la realitat dels seus veïns i que actuïn sobre el desajust entre capacitat econòmica i preu de mercat, no només amb regulació, sinó amb oferta pública real i amb mesures de suport directe a les famílies més vulnerables.
El debat sobre l’habitatge a Badalona no pot quedar encallat en la retòrica. Les xifres estan sobre la taula: 978 euros de lloguer sobre una renda de 40.475 euros anuals. L’equació no quadra, i la responsabilitat de corregir-la és, també, local.
- Et Recomanem -
