Badalona no pot resoldre l’habitatge sola: la prova dels alcaldes metropolitans
La crisi de l’habitatge ha posat contra les cordes els ajuntaments de la Gran Barcelona. La coincidència de diversos alcaldes de la regió metropolitana en reclamar col·laboració supramunicipal és el símptoma evident d’una realitat ineludible: el problema ha desbordat per complet la capacitat d’actuació i les competències dels governs locals.
El cas de Badalona és paradigmàtic. La ciutat necessita urgentment uns 3.000 habitatges socials i assequibles per començar a satisfer les necessitats mínimes de la ciutadania. Tot i que l’actual govern municipal destaca haver passat “de zero a cent” en reactivar la construcció pública després de dues dècades de paràlisi —amb tres promocions en marxa que sumaran uns 150 pisos i una previsió d’arribar als 370 a finals de mandat—, la bretxa entre la necessitat real i la capacitat d’execució continua sent abismal.
L’escala del problema supera l’escala municipal
Aquesta limitació no és exclusiva de Badalona. En el marc del fòrum BCN! Desperta, els alcaldes Xavier García Albiol (Badalona), Marta Farrés (Sabadell) i Mireia González (Santa Coloma de Gramenet) han coincidit en el diagnòstic: la crisi d’accés a l’habitatge, que ja afecta tant a les classes vulnerables com a les mitjanes, només es pot abordar des de la coordinació supramunicipal.
Les ciutats metropolitanes pateixen l’asfixia de l’espai. Santa Coloma de Gramenet, per exemple, ha aconseguit reconvertir diversos espais urbans, però és un municipi amb un terme molt limitat per seguir creixent. Per això, des del municipalisme es fa una crida a un “repartiment solidari de la necessitat de créixer”, ja que cap ciutat pot absorbir la demanda de manera aïllada.
El laberint competencial i la crua realitat del mercat
El fons del problema és un bucle institucional. Com es recorda sovint des del sector, el repartiment competencial actual deixa els ajuntaments en una posició vulnerable: el Govern central aporta el marc legal, les comunitats autònomes gestionen, i els municipis es limiten a posar el sòl. Aquesta fragmentació alenteix els terminis; no és sostenible que un promotor privat hagi d’esperar prop de dos anys de tramitació per poder iniciar una obra.
Mentre la burocràcia avança a poc a poc, el mercat lliure corre a una velocitat inaccessible per a la majoria de veïns. El preu de l’alquiler a Badalona se situa actualment en uns històrics 16,1 €/m² al mes, una xifra que consolida l’escalada de preus dels darrers anys. Això es tradueix en el fet que la mitjana dels contractes oficials registrats a la ciutat ja frega els 965 € mensuals, convertint l’accés a un sostre en una autèntica barrera econòmica.
Davant d’això, l’anàlisi de la crisi obliga a mirar el teixit privat, on els petits propietaris representen el 92% de l’oferta total. L’alcalde de Badalona insisteix que, per mobilitzar aquest stock i rebaixar la pressió dels preus, cal dotar els arrendadors de “seguretat jurídica” i eines efectives en cas d’impagament. Adverteix, de feia, que els decrets que busquen protegir la vulnerabilitat sense oferir garanties als propietaris poden tenir l’efecte contrari: incentivar una selecció de perfils tan exigent en els portals immobiliaris que acabi excloent les famílies amb menys recursos.
La prova de foc: de les paraules als instruments metropolitans
La crida dels alcaldes a una resposta conjunta és un exercici de realisme, però també una aposta arriscada si depèn d’un pacte supramunicipal que encara no té una forma concreta. El risc que les prioritats de la gran capital no coincideixin amb les de les ciutats de l’entorn Besòs o de la segona corona és ben real, i el “repartiment solidari” pressuposa una voluntat política que sovint costa de traduir en fets operatius.
Cap a un Pla Metropolità d’Habitatge real
La prova de foc de les administracions no serà el consens en els discursos, sinó la creació immediata d’instruments reals a través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat. La urgència ciutadana ja no espera declaracions d’intencions; requereix un Pla Metropolità d’Habitatge potent, una oficina tècnica conjunta que simplifiqui la burocràcia i un fons compartit de sòl i finançament. Sense aquestes eines, Badalona, amb les seves 3.000 famílies en llista d’espera i uns lloguers que no baixen de la barrera dels 900 euros, seguirà lligada de mans.
- Et Recomanem -
